El meu Testimoni amb el Dr. Santiago Viteri – Diana Piferrer

“Tu saps que és un partit difícil, però al teu equip tens Messi, així que competiràs amb el millor“

Entrevistem a Diana Piferrer, pacient amb càncer de pulmó que segueix tractament amb el Dr. Santiago Viteri, director d’UOMI Cancer Center, el servei d’oncologia mèdica de Clínicas Mi.

El càncer de pulmó és un dels tumors més freqüents a nivell mundial i la seva causa se sol associar, principalment, al consum del tabac. Tot i això, Diana pertany a aquesta reduïda comunitat de pacients que pateix aquesta malaltia sense haver fumat mai. Ja fa deu anys que li van diagnosticar la malaltia, i que es va començar a visitar amb el Dr. Viteri. A dia d’avui, Diana segueix en tractament, però, afortunadament, pot fer vida completament normal, i en aquests anys ha fundat una família i una llar.
Hem parlat amb Diana per conèixer de prop el seu cas i saber com és conviure amb aquesta malaltia a la seva vida quotidiana. Quan li hem preguntat pel Dr. Viteri, no ha pogut evitar emocionar-se: assegura que “ho deu tot” al doctor.

• Quan et van diagnosticar el càncer de pulmó?
Em van diagnosticar el càncer després de 15 dies ingressada a l’hospital, i després de moltes proves diagnòstiques per saber què tenia. Va ser el gener del 2012, jo tenia 36 anys.

• Quines són les causes de la malaltia?
Malauradament, les causes de la meva malaltia són desconegudes.

• Com vas conèixer el Dr. Viteri?
El mateix dia que em van diagnosticar el càncer de pulmó, el meu marit va parlar amb un doctor i li va preguntar qui era el millor professional en càncer de pulmó a nivell mundial. Per sort, el doctor li va contestar que els millors professionals eren a Barcelona i que per a ell el millor era el Dr. Viteri, i així va ser com al cap de dos dies del diagnòstic vaig tenir la immensa fortuna de conèixer-lo.

• Per què vas decidir seguir el tractament amb ell?
En primer lloc, per la recomanació del doctor, que avui dia és un bon amic. En segon lloc, perquè va existir una diferència abismal entre el que em van donar inicialment i el tractament que em farien, respecte al tractament que em va proposar el Dr. Viteri i que, sens dubte, em va salvar la vida.
Ell no es va quedar amb les proves diagnòstiques habituals, sinó que em va realitzar un estudi molecular del tumor. Amb ell van poder detectar que el meu tumor tenia una mutació genètica al gen ALK, i a partir d’aquí va aconseguir que pogués accedir a un fàrmac que, en aquell moment, encara no estava aprovat a Espanya, i que era específic per a la meva mutació. Això va fer que no m’hagués de sotmetre a tractaments més generalistes o invasius com la quimioteràpia, i que en el meu cas molt probablement no hagués tingut un bon fi.

• En què consisteix el tractament?
El tractament consisteix en un medicament via oral cada dia. És un fàrmac creat específicament per tractar el meu tipus de càncer (ALK positiu).

• Quina durada té aquest tractament?
Actualment segueixo amb la medicació. Lamentablement, en el meu cas el tractament és de per vida, ja que, en existir aquesta mutació genètica, si es deixa de prendre la medicació la malaltia es torna a reactivar.

• Com ha estat el procés?
Ho recordo tot molt fàcil. Em comparo amb altres pacients que han patit la quimioteràpia o altres tractaments i sé que he estat i sóc una afortunada completa. Han existit moments difícils, sobretot al principi, en què la medicació em va ocasionar una mica de xoc a tot el cos, però la resta ha estat fàcil.
He de dir també que ha estat fàcil no només pel tractament en si, sinó sobretot per l’immillorable tracte que sempre m’ha brindat el Dr. Viteri i el seu equip. Per la seva professionalitat, per la seva enorme humanitat i per la seva disponibilitat les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any. Tot això és el que ha facilitat el meu procés.

• Què en recordes d’aquella etapa inicial?
Com que encara segueixo en tractament, no tinc un record en passat sinó en present. Tot i això, els pitjors moments han passat, i recordo aquella etapa amb terror, però amb la gran tranquil·litat de saber que tenia el Dr. Viteri i el seu equip al meu costat. Això ens va donar molta pau tant a mi com a la meva família.
Sempre recordaré unes paraules que em va dir un radiòleg en fer-me un PET. Jo estava molt espantada i li vaig preguntar com veia les imatges. Ell em va contestar: “tu saps que és un partit difícil, però al teu equip tens Messi, així que competiràs amb el millor”. I no es va equivocar.

• Com et vas preparar per enfrontar-te a aquesta situació?
La veritat és que jo sempre he estat una afortunada, ja que m’he deixat portar. Van ser el meu marit i la meva família els que van triar el professional que m’acompanyaria en la meva malaltia. Després vaig decidir no fer-me preguntes i deixar-me portar per ell. Mai he buscat res a les xarxes socials ni he volgut conèixer altres opinions. Sempre he sabut que estic a les mans del millor equip i, per tant, l’únic que he de fer és el que ells em diguin.

• Quines eren les probabilitats de superar la malaltia quan vas iniciar el tractament?
Quan em van diagnosticar el càncer no vaig preguntar mai si tenia probabilitats o no superar-lo. Sabia que el tipus de càncer que tenia era molt greu, i no van caldre més paraules per entendre’l. Amb el temps he anat guanyant forces i curiositat per saber-ne més. Ara sé que les probabilitats de supervivència eren molt baixes i que els doctors que em van diagnosticar pensaven només en uns tres mesos de vida.

• Quina és la teva situació actual amb la malaltia?
No he superat el càncer, ja que el meu tractament és de per vida. Actualment segueixo en tractament i amb proves diagnòstiques freqüents. No obstant, recordo amb especial emoció el dia que el Dr. Viteri em va dir que ja no quedava tumor i que havíem aconseguit eliminar-lo. Va coincidir aproximadament amb el Nadal següent al diagnòstic, i t’asseguro que van ser el millor Nadal de la meva vida.

• Com ha estat la vida de Diana des de llavors?
Tot i continuar en tractament, el Dr. Viteri ha aconseguit que durant tot aquest temps i malgrat patir un càncer de pulmó en estadi IV, hagi tingut una vida completament normal i que als ulls de qualsevol persona jo sigui algú totalment sana. He pogut ser mare i continuar treballant com sempre. He de dir també que la meva vida és diferent que abans de patir la malaltia. Ara dedico menys temps a treballar i més a les coses que em fan feliç. La veritat és que em sento una afortunada.

• T’agradaria dedicar algunes paraules al Doctor Santiago Viteri?
Parlar o escriure sobre el Dr. Viteri sempre em resulta molt difícil, ara mateix estic plorant. M’emociona saber que hi ha persones com ell, i moltes vegades em pregunto què he fet jo per tenir tanta sort.
No tindria prou espai en unes línies per agrair-li tot el que fa per mi. Agrair-li la seva humanitat, professionalitat, proximitat, consells i, sobretot, agrair-li la meva vida, sé que li dec a ell.